Categories
article

NOUS RECURSOS INTERPRETATIUS AMB LA DOLÇAINA

30/11/2020

Nous recursos interpretatius amb la dolçaina.

Share on facebook
Share on twitter
Aquest estiu l’amic, company de feina i compositor Ferran Campos em va comentar que estava realitzant el seu TFM (Treball Final de Maser) del màster d’investigació musical sobre els “NOUS RECURSOS INTERPRETATIUS DE LA DOLÇAINA”, i ens va demanar a Pau Valdés Colomina i a mi ajuda a l’hora de jerarquitzar-los i deixar un petit enregistrament de cadascun.
 
Alguns recursos, ja coneguts, simplement ens vam limitar a deixar-los registrats i redactats, mentre que altres, de nous, els vam buscar / “inventar” experimentant amb tota mena de medis, ja bé amb membranes, reverberacions harmòniques, delay’s naturals, etc.
La finalitat del treball de Ferran era crear una espècie de guia de consulta sobre alguns dels recursos interpretatius més interessants, propis (o no) i característics que té l’instrument, de cara a l’aprofitament de compositors que estiguen interessats a escriure per a dolçaina.
 
Així que, començaré una sèrie de publicacions en els que us mostraré alguns dels recursos que vam enregistrar, i us explicaré quines són les condicions més adients per a aprofitar-los tant compositiva com interpretativament.
 
M’agradaria que tothom comentara/compartira la opinió/critica/experiència sobre els recursos, si us semblen interessants, ja bé per tal d’ampliar informació o per qualsevol altre motiu.
Vos avance tres fotos d’alguns dels vora 20 recursos que vam enregistrar i que aviat us compartiré.
 
Categories
article

WAH-WAH | Nous recursos interpretatius per a dolçaina

30/11/2020

WAH-WAH | Nous recursos interpretatius per a dolçaina

Share on facebook
Share on twitter
“El nom d’aquesta tècnica està pres del so onomatopeic que produeix el seu resultat auditiu.”(Campos, 2020)

Dos de les formes més factibles per a aconseguir l’efecte Wah-Wah amb la dolçaina són les següents:

A.) “La primera manera de provocar aquest so es basa a tapar i destapar la campana de l’instrument amb la mà mentre es prolonga un so de manera convencional. Si tanquem el pas de l’aire per la campana, l’afinació del so s’elevarà, induint mitjançant la combinació d’obrir i tancar a variar lleugerament l’afinació del so.” (Campos, 2020)
Demostració audiovisual: David Valera. (Vídeo adjuntat als comentaris.)

B.) “La segona manera d’estimular aquesta tècnica en la dolçaina es consolida en l’expulsió d’aire per la canya tapant tots els orificis del tub, mentre que un segon interprete dóna suport a la seua boca oberta en la campana i realitza l’acció d’obrir o tancar la seua cavitat bucal aprofitant la ressonància que genera. El resultat sonor és més eloqüent de la segona manera. No obstant això, requereix el suport d’un segon intèrpret. La notació sobre la partitura d’aquesta alteració del so comú es justifica en la indicació de l’onomatopeia wah-wah a l’inici del passatge i amb els símbols (+) sobre la nota per a tancar el pas de l’aire i (o) per a obrir-lo.” (Campos, 2020)
Demostració audiovisual: Pau Valdés i David Valera. (Vídeo adjuntat a la publicació.)

BIBLIOGRAFIA:
CAMPOS VALDÉS, Ferran. (2020). Técnicas extendidas en la dulzaina. Una puerta abierta a la contemporaneidad desde la tradición. (TFM - Treball Final de Máster). València.