30/11/2020
WAH-WAH | Nous recursos interpretatius amb la dolçaina.
Share on facebook
Share on twitter
“El nom d’aquesta tècnica està pres del so onomatopeic que produeix el seu resultat auditiu.”(Campos, 2020)
Dos de les formes més factibles per a aconseguir l’efecte Wah-*Wah amb la dolçaina són les següents:
A.) “La primera manera de provocar aquest so es basa a tapar i destapar la campana de l’instrument amb la mà mentre es prolonga un so de manera convencional. Si tanquem el pas de l’aire per la campana, l’afinació del so s’elevarà, induint mitjançant la combinació d’obrir i tancar a variar lleugerament l’afinació del so.” (Campos, 2020)
Demostració audiovisual: David Valera. (Vídeo adjuntat als comentaris.)
B.) “La segona manera d’estimular aquesta tècnica en la dolçaina es consolida en l’expulsió d’aire per la canya tapant tots els orificis del tub, mentre que un segon interprete dóna suport a la seua boca oberta en la campana i realitza l’acció d’obrir o tancar la seua cavitat bucal aprofitant la ressonància que genera. El resultat sonor és més eloqüent de la segona manera. No obstant això, requereix el suport d’un segon intèrpret. La notació sobre la partitura d’aquesta alteració del so comú es justifica en la indicació de l’onomatopeia wah-wah a l’inici del passatge i amb els símbols (+) sobre la nota per a tancar el pas de l’aire i (o) per a obrir-lo.” (Campos, 2020).
Dos de les formes més factibles per a aconseguir l’efecte Wah-*Wah amb la dolçaina són les següents:
A.) “La primera manera de provocar aquest so es basa a tapar i destapar la campana de l’instrument amb la mà mentre es prolonga un so de manera convencional. Si tanquem el pas de l’aire per la campana, l’afinació del so s’elevarà, induint mitjançant la combinació d’obrir i tancar a variar lleugerament l’afinació del so.” (Campos, 2020)
Demostració audiovisual: David Valera. (Vídeo adjuntat als comentaris.)
B.) “La segona manera d’estimular aquesta tècnica en la dolçaina es consolida en l’expulsió d’aire per la canya tapant tots els orificis del tub, mentre que un segon interprete dóna suport a la seua boca oberta en la campana i realitza l’acció d’obrir o tancar la seua cavitat bucal aprofitant la ressonància que genera. El resultat sonor és més eloqüent de la segona manera. No obstant això, requereix el suport d’un segon intèrpret. La notació sobre la partitura d’aquesta alteració del so comú es justifica en la indicació de l’onomatopeia wah-wah a l’inici del passatge i amb els símbols (+) sobre la nota per a tancar el pas de l’aire i (o) per a obrir-lo.” (Campos, 2020).
Demostració audiovisual: Pau Valdés i David Valera. (Vídeo adjuntat a la publicació.)
